Arrel que Podem inclogués al seu programa electoral de les europees la renda bàsica (RB), amb uns amics hem debatut la seva viabilitat o no. Tots som profans en el sentit que cap de nosaltres és economista. Així que estic obert a què em corregeixin, si algú que en sap més, creu que he comès alguna errada.

La definició de carrer és que la RB (Renda Bàsica) consisteix a pagar un sou a tothom pel simple fet de ser ciutadà. En realitat, és una mica més complex i requereix una petita introducció. Si em permeteu, intentaré fer-la.

Tots els que cobrem per la nostra feina, paguem una part del nostre salari en forma d’IRPF. El que ens toca pagar depèn del que cobrem. A major retribució, més gran la porció de salari que toca pagar. Per exemple, si el teu salari està sobre la mitjana, pagues al voltant d’un 20%. En canvi, si estàs a la banda alta, pagues sobre el 45%. Això és d’aquesta forma per redistribuir la riquesa.

La RB persegueix el mateix efecte però amb dues diferències sensibles: Augmentar el factor redistributiu i garantir que ningú queda fora del sistema. ¿Quina és la proposta concreta?

Al portal sinpermiso.info hi ha molta informació, per si algú la vol consultar. Entre la documentació hi ha un informe sobre com podria aplicar-se a Catalunya amb dades de 2010. ¿Quines són les conclusions?

Ells proposen a l’estudi que tots els majors de 18 anys cobrin 7.968€ a l’any (per sobre del llindar de la pobresa) i 1.594€ els menors. Aquesta RB no estaria subjecte a l’IRPF. I així com abans, per redistribuir la riquesa, era necessari variar l’IRPF en funció del salari, amb la RB ja no cal. És a dir, que amb la RB, l’IRPF seria un tipus fix.

Per entendre això, imagina que el tipus de l’IRPF fixe fos del 50%. Si el teu salari és de 20.000€, pagaràs 10.000€ d’IRPF i cobraràs la RB de 7.968€. És a dir, que al final tindràs 17.968€. Dit amb unes altres paraules, és com si haguessis pagat 2032€ (la diferència entre els 20.000€ que vas cobrar i els 17.968€ que ara et queden). És a dir, un 10% del teu salari.

En canvi, ara suposem que cobres 100.000€. Llavors, després de pagar l’IRPF et quedaran 50.000€. Sumats a la RB, et queden 57.968€. És com si haguessis pagat el 42% d’IRPF. Sé que és tediós. Confio haver estat clar.

El cost anual per l’erari públic és de 52.988.8 milions d’euros. Per començar, ells proposen un IRPF del 49.57%. A més, tots els rendiments quedaran gravats amb aquest IRPF (avui els rendiments del capital tenen altres impostos més baixos). Ells diuen que, si no volem tocar cap partida actual (com sanitat o educació), encara falten 7.000 milions d’euros extres. La pregunta del milió; ¿d’on surten aquests diners?

Segons ells, aproximadament la meitat, d’estalvi. Amb la RB, totes les prestacions que estiguin per sota d’aquesta quantitat, ja no serà necessari pagar-les. L’altra meitat creuen que poden aconseguir-se augmentant alguns impostos que no afecten les persones (reducció de l’economia submergida, societats, transaccions financeres, sicavs…). Per prendre una xifra, utilitzen un informe de GESTHA, un sindicat de tècnics d’hisenda. La xifra per Catalunya seria molt més alta que la necessària per pagar-ho tot. Per tant, en teoria, problema resolt.

Davant d’aquests raonaments, sempre em sorgeixen els mateixos dubtes:
1r/ Dels diners extres a recaptar, més del 50% és reducció del frau. Això a la gent li sona molt bé perquè sempre es diu que el frau el fan les grans empreses. A l’últim estudi que hi ha penjat al portal de la mateixa GESTHA, apareix el plànol de distribució de l’economia submergida.

Si és cert que el frau ve de les grans empreses, ¿com s’explica que Madrid sigui la comunitat amb menys frau quan el 60% de les grans corporacions estan allà= De fet, l’únic que justifica la millor dada de Madrid és, precisament, això. Per tant, la reducció del frau implica que els ciutadans defrauden deixin de fer-ho. O, el que és el mateix, que la població pagarà més impostos.

2n/ A l’informe apareix aquest gràfic. Compara el que paga ara la gent d’IRPF i el que pagaria amb una RB. A l’eix vertical apareix la part del salari que paga en forma d’IRPF (un % negatiu vol dir que la persona té més diners DESPRÉS de cobrar la RB que abans de cobrar-la). A l’eix horitzontal, a l’esquerra està la part més pobra de la població. A la dreta, els més rics. Sorprèn que aproximadament el 50% cobraran en comptes de pagar. I això només s’explica d’una manera. Els més rics ha de pagar moltíssim més. En realitat, els més rics, com he marcat a la imatge, hauran de pagar un % dues vegades superior.

A la teoria això sona molt bé. De fet, és cert que el nostre sistema no és just i que els que més tenen paguen poc. A la pràctica, havíem quedat que volíem un país on les empreses apostessin per valor afegit perquè això implica salaris alts. ¿Que creieu que passarà amb aquells realment bons que hagin de pagar uns impostos dues vegades més alts aquí que en altres països? ¿Es quedaran? ¿I les empreses quan vegin que els costa atraure talent?

Els impostos poden apujar-se, sí. Però no podem perdre de vista que són un factor de competitivitat. Si els puges, has d’estar molt segur que el que ofereixes és tan bo que les empreses no fugiran. És a dir, els treballadors del teu país, les teves infraestructures, tot el teu know how, ha de ser tan alt que compensi les mesures que prens i les perjudiquen. I jo em pregunto, ¿què podem oferir per què no marxin? Si països que estan en millors condicions que nosaltres, no poden evitar que les grans empreses els marxin, ¿com ho farem nosaltres? Em temo que no tenim resposta a això.

L’informe considera que la RB donaria una enorme força als treballadors de cara a una negociació amb l’empresa. Perdre la feina no és tan greu, si hi ha RB. És cert. Canvien els incentius (és preferible quedar-se fora que acceptar segons quines condicions). El que és sorprenent és que no es preguntin si això no generarà paràsits del sistema. Ni tampoc els desincentius de les empreses a instal·lar-se aquí si han de pagar molt més per oferir salaris atractius. Tenim exemples molt coneguts de fuga per aquest motiu.

També assenyala que augmentaria el consum perquè l’estalvi estaria més penalitzat que ara. Però ni una paraula de què passa amb la inflació que, al final, és un sobrecost pels treballadors.

Fer un estudi considerant com estàtiques un munt de variables que afecten el sistema és enganyós. Tant de bo tinguéssim un país que es pogués permetre cobrar molt més a les grans empreses perquè això voldria dir que som molt bons. Ho som?