Lògica analògica

Reflexions envers la realitat que m'envolta

Política

Legitimant el no al 9N

papereta

Si ets una de les persones que creuen que el millor per a Catalunya és que canviem la relació amb Espanya però sempre dintre de les seves fronteres o, fins i tot, si penses que la relació entre Catalunya i Espanya ha de continuar sent la mateixa que fins ara, et convido a votar el diumenge. Sé que, entre tots, no t’ho estem posant fàcil. Però, si us plau, dóna’m confiança i llegeix fins al final.

No t’enganyaré. Jo vull la independència. Estic tan implicat que m’he fet voluntari del 9N. No sóc independentista. Ho estic. Crec honestament que no tinc alternativa. Sé el què estàs pensant. Ho portem repetint des de fa dies; Si vas a votar el diumenge, estàs legitimant la meva opció. Però jo no ho crec.

Aquest diumenge farem una consulta. Una consulta que no vol ningú. Tu, perquè creus què això és una festa que s’han muntat només una part dels afectats. I nosaltres perquè se’ns queda curta. Però, en realitat, estem molt units. Voldríem una com la que tu voldries. Una de veritat, legal. Negociada i acordada amb Madrid. ¿Qui pot creure que un independentista prefereix un succedani a una de veritat?

L’estratègia de Madrid ens ha portat a què molts dels que, com tu, volen la unitat, pensin que no hi ha hagut debat. Han amagat als seus mitjans tots els llibres i tots els articles sobre el tema. Tota la documentació. Fins i tot, han volgut amagar les poques respostes que s’han fet als seus arguments. Poques perquè els arguments de l’unionisme han estat escassos. No han volgut entrar al debat i, quan ho han fet, ha estat amb dades tan exagerades que es desacreditaven elles soles.

Aquesta mateixa estratègia és la que ha fet que, fins i tot 3 dies abans de la votació, no estiguem debatent pel sí i pel no. Els que han impulsat la votació des de les institucions i els que ho hem fet des del carrer, hem malgastat el temps (ja ho admeto) justificant que hi tenim dret. No hem pogut o no hem sabut fer-ho millor. Pel que em toca, et demano perdó.

El fet que s’impugnès la consulta que va convocar la Generalitat al setembre ha causat que tots deixéssim de posar el focus en el resultat. Com això no té garanties, ara ja no compta si el “sí/sí” traurà més vots que el “sí/no” i el “no”. Ara tothom dóna per fet que guanyarà el “sí/sí” perquè gent com tu, que hi creu en un referèndum, no ens acompanyarà posant les paperetes.

Però vull dir-te una cosa. A tu. Pensa que jo diumenge no només aniré a votar. Votaré “sí/sí”. Perquè el que legitimarà la meva opció política no és que hi participi molta gent sinó que molta gent voti per la independència. És evident que, si el vot unionista superés a l’independentista, per molt de fireta que sigui la consulta, la independència no estaria més a prop. Més aviat el contrari.

De fet, penso honestament que, el fet de votar pel “sí/no” o pel “no” no legitima la independència sinó el dret a l’autodeterminació. Sí, aquest dret que has reivindicat tota la teva vida i en el que hi creus honestament. Necessitem que la societat espanyola, que els espanyols de bona fe, entenguin que, en això de votar, estem junts.

Jo vaig votar a la consulta alternativa que es va fer a les europees. T’asseguro que el meu vot estava lluny del que els agradava als organitzadors. Però ho vaig fer perquè m’estaven donant veu amb l’única eina que tenien al seu abast; unes capses de cartó, uns bolis, uns papers i el valor que van posar davant la prohibició de l’administració.

El teu vot el necessito no com a independentista. No em servirà pel que vull fer. El necessito com a demòcrata. Encara que això només sigui un acte simbòlic. Com n’hem fet molts altres, tu i jo. Com quan ens vam passejar per les assemblees del 15M. Quan vam anar a manifestacions en contra de la guerra, en contra d’ETA, en contra de la violència. Ara està en joc el nostre dret a dir la nostra.

Disculpa’ns que no et puguem donar les garanties que mereixes. T’oferim tot allò que tenim a la nostra mà. Els papers, les urnes i l’espai. No puc donar-te res més perquè no està al meu abast. Tant de bo…

Si al final decideixes acompanyar-nos, sàpigues que t’estaré molt agraït. Com a demòcrata. No el veuré el teu vot. Però sàpigues que, quan estiguem amb el recompte, agrairé cada vot en contra. Espero que el teu sigui un d’ells. Vull que sàpigues que el meu futur, sigui quin sigui, el vull construir amb tu.

Per això et demano, si us plau, acompanya’m.

Vull rebre els nou posts:
Nom
Email *

Deixa un comentari