Lògica analògica

Reflexions envers la realitat que m'envolta

Política

Lectura post 9N

Cues consulta 9N

Després d’una jornada com la d’ahir, les lectures sobre els resultats són inevitables. La jornada va ser tan semblada a una jornada electoral que, al final, tothom ha guanyat. Però mirem les dades amb una mica de tranquil·litat.

2.305.290 persones van votar. El 80,72% va votar pel Sí-Sí (una mica més d’1’8 milions de vots), un 10% va votar pel Sí-No (una mica més de 225 mil vots) i un 1% pel Sí-En blanc (uns 20 mil). És a dir, més de 2 milions de vots per un canvi del statu quo.

Aquestes dades no són comparables directament amb uns resultats electorals normals perquè no va votar el cens electoral. Tenia dret a vot més gent; majors de 16 anys i immigrants. Els més joves possiblement es mobilitzen més del normal. Els immigrants, menys del normal. Això fa impossible fer transposicions directes entre la consulta i un referèndum “normal”.

En tot cas, sí que són dades significatives. En les eleccions del 2012 a la Generalitat, van votar forces catalanistes 1,75 milions de persones. Encara que alguns partits s’havien significat per un Sí-Sí, no estava clar del tot que els seus votants estiguessin al 100% per la independència. Els resultats d’ahir vénen a alimentar la idea que, a poc a poc, es confirmen com a partidaris clars de la independència. Al meu entendre, això fa que les dades siguin molt bones per al soberanisme. Entre altres coses perquè, amb resultats pitjors, han guanyat les eleccions al Parlament.

L’error de lectura que fa l’espanyolisme és caure en la fal·làcia de “tots els que no han votat no estan per la independència” o, més encara, “volen seguir a Espanya”. Catalunya té un abstencionisme estructural del 25%. És a dir, que la partida no es juga sobre els 5’4 milions que poden votar sinó sobre 4 milions. És a dir, que en el millor dels casos, l’espanyolisme no té tant marge com pretén.

A més, donen per fet que els de el Si-No, arribat el cas, votaran en contra. Ara estan al mig però, arribarà un moment en el qual hauran d’optar. Facin o no les institucions espanyoles una oferta, el Sí-No acabarà sense contingut. Que ningú pensi que se sumaran a una o una altra opció sense més.

Ni tan sols pot deduir-se que els que no van votar estan pel no. En primer lloc, encara queda gent per votar. En les meses en les què jo estava, vam tirar a uns quants enrere per tenir el DNI caducat. I tampoc es poden descomptar alguns vots de llibertaris independentistes, que van optar per un No-Sí, que convertia el seu vot en “altres” (l’equivalent al vot nul). També van ser un grapat.

En segon lloc, em sembla molt deduir que absolutament tots els que es van quedar a casa no volen la independència. L’Església ho tenia clar: “els camins del Senyor són inescrutables”.

Òbviament qualsevol d’aquests grups que he comentat són els menys. I això no seria rellevant si la cosa no estigués tan ajustada. Però és que ho està.

L’independentisme pot caure en el mateix parany. Això no ho tenen fet. Les dades no donen un Sí-Sí definitiu i sense dubtes. Suposant que poguessim prendre els 1,8 milions de vots com del cens electoral, només serien suficients si la participació no supera el 67% (més alta que la majoria de participacions per a les eleccions catalanes). Però per guanyar amb seguretat, li fan falta 2,1 milions de vots (per una participació del 75%).

És fonamental tenir en compte que no hi va haver debat entre les opcions perquè no ha estat possible. Fins 3 dies abans no sabíem si podríem o no votar. En cas que hagués hagut debat electoral, aquests resultats s’haguessin vist alterats amb tota seguretat.

Encara hi ha partit. A les parts els va a tocar moure’s amb celeritat. Al meu entendre, l’independentisme porta l’avantatge de la iniciativa. Si l’espanyolisme no abandona l’actitud defensiva, això serà imparable.

Vull rebre els nou posts:
Nom
Email *

Deixa un comentari