Lògica analògica

Reflexions envers la realitat que m'envolta

Política

El pas en fals del PP

Xavier Garcia Albiol

Les eleccions catalanes d’aquest setembre són, potser, les més importants que s’han produït mai a Espanya. Encara sense enquestes fiables, la incertesa sobre el resultat és total. Depèn del resultat que es doni, Espanya canviarà de forma radical.

A aquest fet incontrovertible se suma la crisi en què han entrat els partits “clàssics”. A la seva relativa irrellevància habitual a Catalunya, se suma la falta de credibilitat general a Espanya. La lluita amb Ciutadans ha portat al PP a les seves pitjors expectatives a Catalunya.

Amb l’objectiu d’evitar aquesta caiguda, el PP va acceptar posar com a líder a Catalunya a un racista, que s’ha fet important a còpia de criminalitzar els immigrants de la seva ciutat. Sabien que una confrontació entre el dur Albiol i una gairebé desconeguda Arrimadas podria millorar els resultats a les catalanes.

Però l’Albiol necessita una mica més de munició i Rajoy li ha entregat una modificació exprés del Tribunal Constitucional perquè pugui inhabilitar a qualsevol que no compleixi els seus dictàmens. Guanyant un grapat de vots, han fet un pas en fals que l’unionisme pot pagar car.

L’estratègia del PP, com he denunciat molts cops, només pensa en els vots. No deuen donar per seriosa l’amenaça de separació perquè, si no, no s’entén. Si, potser l’Arrimadas està preocupada pels resultats que pugui obtenir. Però el catalanisme ha obert una ampolla de cava…

Fa uns dies, el govern va llançar una batuda política contra les seus de Convergència. No valoro si n’hi ha o no corrupció darrera de l’operació perquè no ho sé. Però que es fes coincidir amb la presentació de Junts Pel Sí demostra que hi havia, sobretot, intencionalitat política.

Amb tots els mitjans davant, l’operació policial va aconseguir desplaçar de les portades dels diaris la presentació de la coalició, que va aglutinar desenes de milers de persones. Fins i tot els diaris catalans contraris a la independència, que són els de més difusió.

Des de llavors, el debat a Catalunya ha estat si els socis de la candidatura havien o no d’exigir explicacions a Artur Mas. Havien aconseguit desplaçar el focus, com a mínim, fins a l’11 de setembre.

Amb l’aventura de la modificació del TC, el debat s’ha desplaçat de nou a un terreny on el sobiranisme se sent còmode. El govern d’Espanya vol fer una reforma legal ‘ad hoc’. És a dir, amb l’objectiu de jutjar a una persona en concret. Se m’acuden poques coses menys democràtiques.

El pitjor per l’unionisme és que l’aprovació es produirà l’endemà de les eleccions catalanes. Expressat en altres termes; el debat durarà tant com la campanya electoral.

Molts hem cregut que el PP cometria un error preelectoral enorme. Potser els resultats de l’Albiol seran una mica millors del que diuen les enquestes. A canvi, s’ha garantit una mobilització massiva del sobiranisme.

Vull rebre els nou posts:
Nom
Email *

Deixa un comentari