Lògica analògica

Reflexions envers la realitat que m'envolta

Posts tagged Podem

Economia

La renda bàsica

Renda bàsica

Arrel que Podem inclogués al seu programa electoral de les europees la renda bàsica (RB), amb uns amics hem debatut la seva viabilitat o no. Tots som profans en el sentit que cap de nosaltres és economista. Així que estic obert a què em corregeixin, si algú que en sap més, creu que he comès alguna errada.

La definició de carrer és que la RB (Renda Bàsica) consisteix a pagar un sou a tothom pel simple fet de ser ciutadà. En realitat, és una mica més complex i requereix una petita introducció. Si em permeteu, intentaré fer-la.

Tots els que cobrem per la nostra feina, paguem una part del nostre salari en forma d’IRPF. El que ens toca pagar depèn del que cobrem. A major retribució, més gran la porció de salari que toca pagar. Per exemple, si el teu salari està sobre la mitjana, pagues al voltant d’un 20%. En canvi, si estàs a la banda alta, pagues sobre el 45%. Això és d’aquesta forma per redistribuir la riquesa.

La RB persegueix el mateix efecte però amb dues diferències sensibles: Augmentar el factor redistributiu i garantir que ningú queda fora del sistema. ¿Quina és la proposta concreta?

Al portal sinpermiso.info hi ha molta informació, per si algú la vol consultar. Entre la documentació hi ha un informe sobre com podria aplicar-se a Catalunya amb dades de 2010. ¿Quines són les conclusions?

Ells proposen a l’estudi que tots els majors de 18 anys cobrin 7.968€ a l’any (per sobre del llindar de la pobresa) i 1.594€ els menors. Aquesta RB no estaria subjecte a l’IRPF. I així com abans, per redistribuir la riquesa, era necessari variar l’IRPF en funció del salari, amb la RB ja no cal. És a dir, que amb la RB, l’IRPF seria un tipus fix.

Per entendre això, imagina que el tipus de l’IRPF fixe fos del 50%. Si el teu salari és de 20.000€, pagaràs 10.000€ d’IRPF i cobraràs la RB de 7.968€. És a dir, que al final tindràs 17.968€. Dit amb unes altres paraules, és com si haguessis pagat 2032€ (la diferència entre els 20.000€ que vas cobrar i els 17.968€ que ara et queden). És a dir, un 10% del teu salari.

En canvi, ara suposem que cobres 100.000€. Llavors, després de pagar l’IRPF et quedaran 50.000€. Sumats a la RB, et queden 57.968€. És com si haguessis pagat el 42% d’IRPF. Sé que és tediós. Confio haver estat clar.

El cost anual per l’erari públic és de 52.988.8 milions d’euros. Per començar, ells proposen un IRPF del 49.57%. A més, tots els rendiments quedaran gravats amb aquest IRPF (avui els rendiments del capital tenen altres impostos més baixos). Ells diuen que, si no volem tocar cap partida actual (com sanitat o educació), encara falten 7.000 milions d’euros extres. La pregunta del milió; ¿d’on surten aquests diners?

Segons ells, aproximadament la meitat, d’estalvi. Amb la RB, totes les prestacions que estiguin per sota d’aquesta quantitat, ja no serà necessari pagar-les. L’altra meitat creuen que poden aconseguir-se augmentant alguns impostos que no afecten les persones (reducció de l’economia submergida, societats, transaccions financeres, sicavs…). Per prendre una xifra, utilitzen un informe de GESTHA, un sindicat de tècnics d’hisenda. La xifra per Catalunya seria molt més alta que la necessària per pagar-ho tot. Per tant, en teoria, problema resolt.

Davant d’aquests raonaments, sempre em sorgeixen els mateixos dubtes:
1r/ Dels diners extres a recaptar, més del 50% és reducció del frau. Això a la gent li sona molt bé perquè sempre es diu que el frau el fan les grans empreses. A l’últim estudi que hi ha penjat al portal de la mateixa GESTHA, apareix el plànol de distribució de l’economia submergida.

Distribució del frau fiscal

Si és cert que el frau ve de les grans empreses, ¿com s’explica que Madrid sigui la comunitat amb menys frau quan el 60% de les grans corporacions estan allà= De fet, l’únic que justifica la millor dada de Madrid és, precisament, això. Per tant, la reducció del frau implica que els ciutadans defrauden deixin de fer-ho. O, el que és el mateix, que la població pagarà més impostos.

Marginalitat Renda bàsica

2n/ A l’informe apareix aquest gràfic. Compara el que paga ara la gent d’IRPF i el que pagaria amb una RB. A l’eix vertical apareix la part del salari que paga en forma d’IRPF (un % negatiu vol dir que la persona té més diners DESPRÉS de cobrar la RB que abans de cobrar-la). A l’eix horitzontal, a l’esquerra està la part més pobra de la població. A la dreta, els més rics. Sorprèn que aproximadament el 50% cobraran en comptes de pagar. I això només s’explica d’una manera. Els més rics ha de pagar moltíssim més. En realitat, els més rics, com he marcat a la imatge, hauran de pagar un % dues vegades superior.

A la teoria això sona molt bé. De fet, és cert que el nostre sistema no és just i que els que més tenen paguen poc. A la pràctica, havíem quedat que volíem un país on les empreses apostessin per valor afegit perquè això implica salaris alts. ¿Que creieu que passarà amb aquells realment bons que hagin de pagar uns impostos dues vegades més alts aquí que en altres països? ¿Es quedaran? ¿I les empreses quan vegin que els costa atraure talent?

Els impostos poden apujar-se, sí. Però no podem perdre de vista que són un factor de competitivitat. Si els puges, has d’estar molt segur que el que ofereixes és tan bo que les empreses no fugiran. És a dir, els treballadors del teu país, les teves infraestructures, tot el teu know how, ha de ser tan alt que compensi les mesures que prens i les perjudiquen. I jo em pregunto, ¿què podem oferir per què no marxin? Si països que estan en millors condicions que nosaltres, no poden evitar que les grans empreses els marxin, ¿com ho farem nosaltres? Em temo que no tenim resposta a això.

L’informe considera que la RB donaria una enorme força als treballadors de cara a una negociació amb l’empresa. Perdre la feina no és tan greu, si hi ha RB. És cert. Canvien els incentius (és preferible quedar-se fora que acceptar segons quines condicions). El que és sorprenent és que no es preguntin si això no generarà paràsits del sistema. Ni tampoc els desincentius de les empreses a instal·lar-se aquí si han de pagar molt més per oferir salaris atractius. Tenim exemples molt coneguts de fuga per aquest motiu.

També assenyala que augmentaria el consum perquè l’estalvi estaria més penalitzat que ara. Però ni una paraula de què passa amb la inflació que, al final, és un sobrecost pels treballadors.

Fer un estudi considerant com estàtiques un munt de variables que afecten el sistema és enganyós. Tant de bo tinguéssim un país que es pogués permetre cobrar molt més a les grans empreses perquè això voldria dir que som molt bons. Ho som?

Política

Jo no odio a Podem

Podem

Quan una societat té el nivell de tensió social que té Espanya és gairebé comprensible que les posicions vagin als extrems. La gent exigeix claredat de postures. Aquell que no té una posició definida al 100% acostuma a rebre respostes amb un vel de maniqueisme. Ho vivim a Catalunya respecte a la independència i ho viu Espanya respecte a la regeneració i, més en concret, respecte a Podem.

És difícil fer entendre a la gent que entens perfectament per què està recollint tantes esperances Podem i que, en canvi, estiguis frontalment en contra de les solucions que proposen. És gairebé com estar a favor dels banquers, dels desnonaments i, fins i tot, dels corruptes de PP, PSOE i CiU.

Per què crec que una victòria de Podem és dolenta per a Espanya? Podem parteix d’arguments que són certs: primer, el sistema està muntat per afavorir a grans grups de poder. Segon, els partits de tota la vida estan absolutament corromputs. I tercer, no hi ha una veritable divisió de poders que garanteixi un sistema democràtic.

Quins són les seves receptes? Primer, auditar el deute i deixar de pagar aquella part que es consideri il·legítima. Segon, pujar els impostos als rics. Tercer, nacionalitzar sectors estratègics o, almenys, amenaçar a aquests sectors amb fer-ho si no compleixen amb certes exigències. Quart, aplicar una Renda Bàsica Universal (és a dir, l’estat paga un salari a tothom). Parlen d’una opció menys costosa; en comptes d’una renda fixa seria variable en funció del salari de cadascun. El seu model? Alguns països de Llatinoamèrica, que han aplicat fórmules semblants. On està el problema de tot això?

L’any passat, l’estat va generar un 6’62% de dèficit. O sigui, uns 60.000 milions d’euros. D’on surten aquests diners? Bàsicament dels bancs (sobretot els de aquí), i també inversors de tot el món. Què passarà si els diem que part de la deute no la pagarem? Doncs que, o no ens prestaran en una bona temporada, o ens ho prestaran a un preu inacceptable. Després, el govern només tindrà 2 opcions: o retallar aquests 60.000 milions d’un dia per a un altre (la qual cosa deixaria en pessigolles les retallades que hem fet) o recaptar més.

La resposta no pot ser (només) el seu segon punt: “pujar els impostos als rics”. En 2013, els rics espanyols van millorar el seu patrimoni en borsa en 7.000 milions d’euros. Va ser un bon any per a ells perquè en 2012, en el seu conjunt, van perdre diners. Suposem que ens quedem amb ABSOLUTAMENT TOTS els diners que han guanyat aquest any en borsa. És evident que això provocaria una fugida d’inversions. Així que els diners que haguéssim guanyat en 2013 ja no ho guanyaríem en 2014. Però suposem que no és així. Si el dèficit actual és de 60.000 milions i ens apropiem de tots els seus guanys en borsa, ens segueixen faltant 53.000 milions.

És veritat que les grans empreses tenen una capacitat enorme de baixar el seu impost de societats (és com l’IRPF de les empreses). A Podem diuen que és a causa de la falta de regulació. Jo crec que és per un excés (lleis que els permeten baixar-se l’impost a ells i a la resta no). Els beneficis de les empreses de l’IBEX35 en 2013 va ser de 17.770 milions. De nou, si ens quedem amb ABSOLUTAMENT TOT (oblidant que en 2012 van perdre diners i que, després de cobrar-ho tot, fugirien corrent del país), ens segueixen faltant una mica més de 35.000 milions. És l’equivalent a tot el que pagarem en concepte d’interessos en 2015. És a dir, que hauríem de recaptar TOTS els beneficis dels súper rics i, a més a més, imagar TOTS els interessos del deute.

Però és que aquest no és el veritable problema. El problema és que són multinacionals i tenen mecanismes per “perdre” diners al país que vulguin. Tal com fan Google o Apple. Evitar això? No depèn d’un només país. Convencerem, almenys, a Europa, perquè busqui una solució a això tan a curt termini com perquè puguem finançar els 35.000 milions d’euros que ens falten per AQUEST any?

La tercera columna és la nacionalització de sectors estratègics (energia, comunicacions…). Quantes vegades he escoltat que és una pena no tenir les plusvàlues que avui genera Telefónica! O Endesa! El que no diuen és que aquestes empreses, quan eren públiques, perdien diners! Si la conclusió és que és estratègic i que els diners no és el primer, ho accepto (encara que no ho comparteixo). Ara bé, això no reduirà el dèficit. Al contrari, ho ampliarà.

Finalment, la Renda Bàsica Universal en la seva versió més light diuen que suposaria 30.700 milions, per la qual cosa hauríem de sumar-los als què ja avui generem. Ara com ara, inviable.

A mi totes les propostes de Podem em semblen inviables i molt poc desitjables. No per als rics (que buscaran fórmules per salvar la seva capital) sinó per al poble. Jo no odio a Podem ni desmereixo als què creuen que és la solució. Només discrepo de les seves receptes. Espero que algun ho entengui.

Política

Les expectatives de Podem

Podemos

Corre el rumor que l’enquesta del CIS que es publicarà la setmana vinent dóna una victòria electoral a Podem. En el pitjor dels casos per a la força de Pablo Iglesias, estarà fregant-la.

En tot cas, es dibuixa un parlament espanyol hiperfragmentat, amb 3 forces amb un pes similar (Podem, PP i PSOE) i una sèrie de forces menors (ERC, PNB, CDC, UDC, UPyD, C’s, IU…). Algunes reflexions sobre aquest tema:

1) Diuen que a Gènova i a Ferraz estan molt preocupats. I què esperaven? Durant 30 anys, en comptes de canviar el model productiu, han alimentat una bombolla que ara s’està cobrant les factures. Han practicat el cinisme fins a l’extrem: han dificultat el finançament dels partits, alimentant així el finançament il·legal que, de pas, ha omplert les butxaques d’alguns. I mentre tota la porqueria ha anat sortint a la llum, només els ha preocupat tapar-se les vergonyes pròpies ensenyant les alienes tant com fos possible.

2) Que Podem tingui unes expectatives tan altes, encara no és garantia de res. Aquest tipus de partits tan joves acostumen a tenir problemes de lideratges. Podem ha tingut dubtes respecte a com estructurar el seu lideratge. La candidatura opositora a Iglesias demanaven un líder que els escoltés.

3) Si jo fos Rajoy, convocaria eleccions generals al maig, fent-les coincidir amb les municipals. Això li permetrà dues coses: per una banda, salvar alguns ajuntaments perquè el debat municipal es veurà mediatitzat pel nacional, de manera que el debat català li tirarà un cable. Els catalans podem anar-nos preparant. Per un altre, mostrar dades econòmiques positives. A l’abril i maig les dades d’atur tendeixen a millorar. En canvi, per a novembre, quan de debò toquen les eleccions, les dades solen ser dolents. A això cal sumar que l’economia europea s’alenteix de nou. La volta de les vacances pot ser dramàtica.

4) Podem s’ha compromès a auditar el deute i pagar només la legítima i a augmentar molt ràpid els impostos a les fortunes i grans empreses. Vistes aquestes promeses, em temo que les setmanes prèvies a les eleccions seran d’una enorme inestabilitat. No em sorprendria que la prima de risc pugés i la borsa baixés.

5) Després de les eleccions, el PSOE pot tenir un paper fonamental: Pacta amb el seu rival històric (PP) o amb l’esquerra radical (Podem)? Si es produeix aquesta situació, hi haurà pressió europea per a un pacte a l’alemanya entre centre dreta i centre esquerra. A curt termini generarà molt malestar. Però per a aquestes forces, és una nova oportunitat. Potser l’última.

Si governa Podem, veurem què s’atreveix a aplicar de tot el que promet. Guanyi o no guanyi, el que és segur és que canviarà les regles del joc. I per molt de temps.