Lògica analògica

Reflexions envers la realitat que m'envolta

Política

Motius pel Sí el 27S: L’educació

Un dels aspectes que més preocupen la gent és l’educació. A Espanya, l’atur juvenil està al 50%, el que fa evident que la formació a Espanya no funciona bé.

Des de 1990, s’han fet 4 reformes educatives. Va començar el PSOE de Felipe González amb la LOGSE. El PP d’Aznar la va reformar i va aprovar la LOCE. Quan Zapatero va arribar al govern, va promulgar la LOE. I ara que el PP el lidera Rajoy ha impulsat la LOMCE. Una nova llei cada nou govern, el que fa impossible l’aplicació de cap d’elles. No dóna temps ni a implementar-les.

El més terrible de tot és que el debat entorn les lleis ha estat sempre sobre 2 aspectes que no haurien de comportar converses de més de 5 minuts.

El primer debat; religió o ètica. Passem mesos amb debats com si hem d’explicar que els gais són persones normals o pobrets malalts. Així estem encara… Hem de donar educació sexual als nens o esperar què ho descobreixin a la cua per prendre la píndola de l’endemà?

Que el debat se centri en si s’ha de tractar els gais com a malalts o no és ridícul. La resposta a aquestes preguntes és tan òbvia, que no mereix ni un debat de 5 minuts. Patètic.

El segon debat que s’obra a cada reforma educativa, ens afecta del tot. És inevitable que els polítics espanyols discuteixin si l’estat central ha de forçar o no que es dediquin més hores al castellà a Catalunya. Tant fa que les demandes dels pares no passin d’unes desenes en mig d’una enorme pressió mediàtica i jurídica. Tant fa que la llibertat dels pares a l’hora d’escollir les hores que dediquen els seus fills a la resta d’assignatures sigui nul·la. Tant fa que el nivell de castellà demostrat pels nens a Catalunya sigui, segons el ministeri, tan alt com el de la resta de nens espanyols.

Un altre debat que s’hauria de resoldre en menys del que es triga a prendre un cafè matutí. Els nens aprenen castellà i la immersió permet que el coneixement del català sigui bo fins i tot allà on no hi ha massa ús social.

Espanya està atrapada en aquests dos debats. Una Catalunya independent no posaria en qüestió la llengua. Tampoc no ens passaríem el dia amb discussions sobre si s’ha de tractar els gais com a malalts. Aquestes idees, que representen el PP i Unió, són molt minoritàries a Catalunya. Ho veurem a les eleccions.

Una Catalunya independent tindria l’oportunitat de debatre sobre el que és veritablement important. Per què els nostres joves no són capaços de trobar feina quan acaben els seus estudis? Quina metodologia requereix la formació dels nostres fills en aquest món tan incert i canviant? Quins recursos serien necessaris per dur-ho a terme?
De pas, també alliberaríem a Espanya d’aquest pesat debat sobre la llengua catalana a l’escola. A ells, potser també els beneficiarà…

El debat sobre l’educació s’ha de centrar en per què els nostres fills no surten prou preparats quan acaben la seva formació. I en per què tenim un dels índexs de fracàs escolar més alts del món. Alliberem-nos d’aquests dos pesats debats i potser disposarem de l’espai per debatre altres temes, molt més importants.

Si vols descobrir més motius, descarrega’t gratis el llibre dels 10 motius pel sí a la independència.

Vull rebre els nou posts:
Nom
Email *

Deixa un comentari