Lògica analògica

Reflexions envers la realitat que m'envolta

Política

L’amenaça de Vox

Quan Pedro Sánchez va guanyar la moció de censura, va aconseguir el suport dels partits sobiranistes. Ho va aconseguir sense condicions perquè els partits catalanistes van entendre que amb un govern del PSOE seria més fàcil comunicar-se i, fins i tot, arribar a acords.

S’han donat alguns passos. No es pot negar que, com a mínim, els dos presidents seuen cara a cara públicament. Certament, encara que els gestos hagin estat petits, és millor que  el que teníem.

Ara bé, com que el PSOE dissimula cada gest que fa envers Catalunya per patir menys desgast, no en fa un de fonamental; exigir que els càrrecs que sí depenen directament d’ells, fiscalia i, sobretot, advocacia de l’estat, apostin per millorar les condicions del presos.

És en aquest context que el govern socialista ens demana suport als pressupostos de 2019. Si no els aconsegueix aprovar, potser el seu govern caurà abans d’hora i, llavors ho pagarem en forma de govern entre la dreta del PP, l’anticatalanisme de C’s i els feixistes de Vox.

Aquest és l’escenari que ens dibuixen: 155, eliminació de les autonomies*, desaparició de TV3 i final de la immersió lingüística a les escoles. A canvi, ens ofereixen una part petita de les mateixes inversions que el govern de Madrid porta prometent des de principis d’aquest segle. És a dir, ben poca cosa.

I tenen raó que el cost del govern amb les dretes desbocades i els feixistes és enorme pels catalans. Però… I pel partit socialista? Quin cost té per ells? En quina posició queda el partit? I el seu líder? Qui, de tota aquesta generació de polítics, pot sobreviure al que passarà si guanya la dreta?

El cost de no governar pel PSOE és també enorme. Sobretot pel seu aparell. A més, obliden la generositat i el desgast que va suposar pels partits sobiranistes el recolzament gratuït que els van donar. Per tant, si volen uns aliats a Catalunya, bé s’ho hauran de guanyar. Sense negociació, tots en pagarem les conseqüències. Ells també.

*Em puntualitzaven a twitter que la constitució i la dificultat de modificar-la, ara jugarien a favor del catalanisme perquè Vox no podria fer-les desaparèixer. Té raó. El que sí poden fer és buidar-les de poder perquè les autonomies s’han “farcit” a través de l’article 150.2 de la constitució. Són “transferències” que l’estat a concedit després de negocionacions, però, des del punt de vista legal, són lleis aprovades pel Parlament espanyol. De la mateixa forma que les han concedit, les poden revocar sense necessitat de negociar res. Les competències autonòmiques no estan protegides per la constitució, de manera que eliminar les autonomies és molt difícil, però buidar-les de contingut i fer-les inservibles, molt senzill.

Vull rebre els nou posts:
Nom
Email *

Deixa un comentari