Lògica analògica

Reflexions envers la realitat que m'envolta

Política

Jo no odio a Podem

Podem

Quan una societat té el nivell de tensió social que té Espanya és gairebé comprensible que les posicions vagin als extrems. La gent exigeix claredat de postures. Aquell que no té una posició definida al 100% acostuma a rebre respostes amb un vel de maniqueisme. Ho vivim a Catalunya respecte a la independència i ho viu Espanya respecte a la regeneració i, més en concret, respecte a Podem.

És difícil fer entendre a la gent que entens perfectament per què està recollint tantes esperances Podem i que, en canvi, estiguis frontalment en contra de les solucions que proposen. És gairebé com estar a favor dels banquers, dels desnonaments i, fins i tot, dels corruptes de PP, PSOE i CiU.

Per què crec que una victòria de Podem és dolenta per a Espanya? Podem parteix d’arguments que són certs: primer, el sistema està muntat per afavorir a grans grups de poder. Segon, els partits de tota la vida estan absolutament corromputs. I tercer, no hi ha una veritable divisió de poders que garanteixi un sistema democràtic.

Quins són les seves receptes? Primer, auditar el deute i deixar de pagar aquella part que es consideri il·legítima. Segon, pujar els impostos als rics. Tercer, nacionalitzar sectors estratègics o, almenys, amenaçar a aquests sectors amb fer-ho si no compleixen amb certes exigències. Quart, aplicar una Renda Bàsica Universal (és a dir, l’estat paga un salari a tothom). Parlen d’una opció menys costosa; en comptes d’una renda fixa seria variable en funció del salari de cadascun. El seu model? Alguns països de Llatinoamèrica, que han aplicat fórmules semblants. On està el problema de tot això?

L’any passat, l’estat va generar un 6’62% de dèficit. O sigui, uns 60.000 milions d’euros. D’on surten aquests diners? Bàsicament dels bancs (sobretot els de aquí), i també inversors de tot el món. Què passarà si els diem que part de la deute no la pagarem? Doncs que, o no ens prestaran en una bona temporada, o ens ho prestaran a un preu inacceptable. Després, el govern només tindrà 2 opcions: o retallar aquests 60.000 milions d’un dia per a un altre (la qual cosa deixaria en pessigolles les retallades que hem fet) o recaptar més.

La resposta no pot ser (només) el seu segon punt: “pujar els impostos als rics”. En 2013, els rics espanyols van millorar el seu patrimoni en borsa en 7.000 milions d’euros. Va ser un bon any per a ells perquè en 2012, en el seu conjunt, van perdre diners. Suposem que ens quedem amb ABSOLUTAMENT TOTS els diners que han guanyat aquest any en borsa. És evident que això provocaria una fugida d’inversions. Així que els diners que haguéssim guanyat en 2013 ja no ho guanyaríem en 2014. Però suposem que no és així. Si el dèficit actual és de 60.000 milions i ens apropiem de tots els seus guanys en borsa, ens segueixen faltant 53.000 milions.

És veritat que les grans empreses tenen una capacitat enorme de baixar el seu impost de societats (és com l’IRPF de les empreses). A Podem diuen que és a causa de la falta de regulació. Jo crec que és per un excés (lleis que els permeten baixar-se l’impost a ells i a la resta no). Els beneficis de les empreses de l’IBEX35 en 2013 va ser de 17.770 milions. De nou, si ens quedem amb ABSOLUTAMENT TOT (oblidant que en 2012 van perdre diners i que, després de cobrar-ho tot, fugirien corrent del país), ens segueixen faltant una mica més de 35.000 milions. És l’equivalent a tot el que pagarem en concepte d’interessos en 2015. És a dir, que hauríem de recaptar TOTS els beneficis dels súper rics i, a més a més, imagar TOTS els interessos del deute.

Però és que aquest no és el veritable problema. El problema és que són multinacionals i tenen mecanismes per “perdre” diners al país que vulguin. Tal com fan Google o Apple. Evitar això? No depèn d’un només país. Convencerem, almenys, a Europa, perquè busqui una solució a això tan a curt termini com perquè puguem finançar els 35.000 milions d’euros que ens falten per AQUEST any?

La tercera columna és la nacionalització de sectors estratègics (energia, comunicacions…). Quantes vegades he escoltat que és una pena no tenir les plusvàlues que avui genera Telefónica! O Endesa! El que no diuen és que aquestes empreses, quan eren públiques, perdien diners! Si la conclusió és que és estratègic i que els diners no és el primer, ho accepto (encara que no ho comparteixo). Ara bé, això no reduirà el dèficit. Al contrari, ho ampliarà.

Finalment, la Renda Bàsica Universal en la seva versió més light diuen que suposaria 30.700 milions, per la qual cosa hauríem de sumar-los als què ja avui generem. Ara com ara, inviable.

A mi totes les propostes de Podem em semblen inviables i molt poc desitjables. No per als rics (que buscaran fórmules per salvar la seva capital) sinó per al poble. Jo no odio a Podem ni desmereixo als què creuen que és la solució. Només discrepo de les seves receptes. Espero que algun ho entengui.

Vull rebre els nou posts:
Nom
Email *

Deixa un comentari