Lògica analògica

Reflexions envers la realitat que m'envolta

Browsing Category Economia

Economia / Política

Motius pel Sí el 27S: Les pensions

Una de les coses que més preocupen a la gent són les pensions. Sobretot la gent jubilada es pregunta si la Catalunya independent podrà o no pagar la seva pensió. La realitat és que Catalunya està capacitada per pagar les seves pensions.

Moltes persones pensen que els treballadors paguem uns diners al llarg de la nostra carrera professional que ens guarden en algun racó. Creuen que amb aquests diners han pagat les seves pròpies pensions. Això no és veritat.

Cada mes, l’estat recull tot el que els ciutadans treballadors paguen en concepte de seguretat social. No ho guarda, sinó que ho utilitza per pagar les pensions dels que avui estan jubilats. És a dir, que els jubilats d’avui els paguem els treballadors d’avui. Els que treballen avui cobraran les pensions gràcies a la feina dels seus fills.

Dit amb unes altres paraules. Si estàs jubilat i tems que l’estat es quedi amb tot el que has cotitzat, deixa de patir perquè aquests diners no existeixen. El que tu cobres és el que jo pago. I seguiré pagant, com la resta de treballadors en actiu.

És cert que la seguretat social té una mica d’estalvis que, amb la crisi, gairebé s’han consumit. A més, aquests diners “estalviats” han estat fets sevir, en realitat, per a comprar deute públic. L’estat ha guardat els diners sobrers en una caixa. Després s’ho ha prestat a ell mateix!. És a dir, aquests diners ja no existeixen.

Per tant, el que ens hem de preguntar no és qui controla uns diners que no existeixen. La pregunta és si la massa de treballadors catalans estan més o menys preparats per a pagar les pensions dels jubilats catalans.

Com que les pensions les paguen els treballadors, el que marca la diferència és la quantitat de treballadors que cotitza per cada jubilat. He buscat a l’INE les dades de gener de 2015 de pensionistes i de població ocupada. La relació és gairebé idèntica. 2,11 treballadors per jubilat a Catalunya i 2,23 a Espanya. Al 2011, la ràtio era una mica millor per Catalunya; 2,54 a Catalunya davant 2,48 a Espanya.

Amb els diners de la Seguretat Social passa quelcom cridaner si un llegeix la premsa de Madrid, on posen l’accent en què Catalunya no és sostenible per si mateixa.
Al seu llibre “L’hora dels adéus?”, Xavier Sala-i-Martín analitza les dades d’ingressos i despeses de la Seguretat Social. De 1995 a 2008, la tresoreria de la Seguretat Social va aconseguir a Catalunya, després de pagar totes les pensions, un superàvit de 28.167 milions d’euros. I a la resta d’Espanya? Si als comptes de la Seguretat Social li restes l’obtingut a Catalunya, Espanya va generar un forat de 38.085 milions d’euros.

És veritat que un cop va arribar la crisi, Catalunya va generar dèficit. Entre 2009 i 2010, van ser 3.394 milions d’euros. Aquesta dada és la que han utilitzat els mitjans espanyols. Però, què va passar a la resta d’Espanya? Que la Seguretat Social va haver de posar 48.249 milions d’euros. En només 2 anys! Qui és el que no és sostenible?

Catalunya Espanya sense Catalunya
Període 1995-2008 +28.167.000.000 -38.085.000.000
Període 2009-2010 -3.394.000.000 -48.249.000.000

Les pensions a Catalunya estan, com a mínim, tant garantides com ho estan a la resta d’Espanya.

Si vols descobrir més motius, descarrega’t gratis el llibre dels 10 motius pel sí a la independència.

Economia / Política

Motius pel Sí el 27S: Les infraestructures

comparativa-barcelona-madrid

Recordo que ara ja fa molts anys, el Diari Avui, va posar en portada aquesta imatge. És una comparativa al llarg dels anys entre les carreteres al voltant de Barcelona i Madrid. Mentre el mapa de carreteres de Barcelona es va quedar gairebé igual, el de Madrid va créixer de forma espectacular.  De fet, segons el Cercle d’Estudis Sobiranistes, entre 1985 i 2005 s’han fet a Madrid 600 km. d’autovies mentre que a Barcelona només 20 km.

Mapa AVE

Aquesta és la xarxa d’AVE, part encara per construir. La major part de les inversions que s’han fet a l’AVE s’han comptabilitzat fora de Madrid. Però ara, contesta’m una pregunta; a qui et sembla que beneficia de veritat una xarxa d’aquest tipus? Per anar de qualsevol punt a qualsevol altre, s’ha de passar per Madrid sí o sí. De veritat això ens beneficia a tots?

El plànol nacional de carreteres és gairebé un calc de l’anterior. Però anem al que és quotidià; ¿i els trens? Rodalies és un escàndol. Abans de l’estiu, ja acumulava més de 100 incidències. Gairebé una al dia. I tot gràcies a les nul·les inversions que l’estat ha fet durant 20 anys.

En 2013, la ministra Pastor va anunciar 400 milions d’inversió a Catalunya. Aquest any ha compromès uns altres 400 milions. Ha arribat la generositat! El problema és que aquests “nous” 400 milions són per fer… el que va prometre el 2013! És a dir, que la ministra ha estat tot bones paraules, però no ha millorat els nostres trens.

Amb l’objectiu de millorar l’economia, Catalunya i, en la meva opinió, tota Espanya, necessiten el tren de mercaderies fent el recorregut de la costa mediterrània. D’aquí surten el 70% de les mercaderies que van a altres països. És el que coneixem com corredor del Mediterrani. En comptes d’això, el govern central posa tot el seu esforç en construir un AVE deficitari. Fa pocs dies, hem sabut que ADIF ha paralitzat de nou totes les obres del corredor, tot i que es van adjudicar el 2013.

Al port de Barcelona, l’empresa xinesa Hutchinson, va comprometre 420 milions d’euros d’inversió. A canvi, demanava una inversió ridícula de 8 milions; l’administració central havia de fer arribar el tren fins a la terminal. Saps què va passar? Que els xinesos van complir la seva paraula i van acabar el projecte. El govern d’Espanya no va fer res. Després que els xinesos acabessin tot,  la ministra Pastor s’ha compromès a tenir-ho tot llest pel 2016. Mentrestant, 450 milions d’inversió a Catalunya van estar en perill perquè el govern que havia de protegir-nos, no va fer la seva feina…

Si vols descobrir més motius, descarrega’t gratis el llibre dels 10 motius pel sí a la independència.

Economia

La renda bàsica

Renda bàsica

Arrel que Podem inclogués al seu programa electoral de les europees la renda bàsica (RB), amb uns amics hem debatut la seva viabilitat o no. Tots som profans en el sentit que cap de nosaltres és economista. Així que estic obert a què em corregeixin, si algú que en sap més, creu que he comès alguna errada.

La definició de carrer és que la RB (Renda Bàsica) consisteix a pagar un sou a tothom pel simple fet de ser ciutadà. En realitat, és una mica més complex i requereix una petita introducció. Si em permeteu, intentaré fer-la.

Tots els que cobrem per la nostra feina, paguem una part del nostre salari en forma d’IRPF. El que ens toca pagar depèn del que cobrem. A major retribució, més gran la porció de salari que toca pagar. Per exemple, si el teu salari està sobre la mitjana, pagues al voltant d’un 20%. En canvi, si estàs a la banda alta, pagues sobre el 45%. Això és d’aquesta forma per redistribuir la riquesa.

La RB persegueix el mateix efecte però amb dues diferències sensibles: Augmentar el factor redistributiu i garantir que ningú queda fora del sistema. ¿Quina és la proposta concreta?

Al portal sinpermiso.info hi ha molta informació, per si algú la vol consultar. Entre la documentació hi ha un informe sobre com podria aplicar-se a Catalunya amb dades de 2010. ¿Quines són les conclusions?

Ells proposen a l’estudi que tots els majors de 18 anys cobrin 7.968€ a l’any (per sobre del llindar de la pobresa) i 1.594€ els menors. Aquesta RB no estaria subjecte a l’IRPF. I així com abans, per redistribuir la riquesa, era necessari variar l’IRPF en funció del salari, amb la RB ja no cal. És a dir, que amb la RB, l’IRPF seria un tipus fix.

Per entendre això, imagina que el tipus de l’IRPF fixe fos del 50%. Si el teu salari és de 20.000€, pagaràs 10.000€ d’IRPF i cobraràs la RB de 7.968€. És a dir, que al final tindràs 17.968€. Dit amb unes altres paraules, és com si haguessis pagat 2032€ (la diferència entre els 20.000€ que vas cobrar i els 17.968€ que ara et queden). És a dir, un 10% del teu salari.

En canvi, ara suposem que cobres 100.000€. Llavors, després de pagar l’IRPF et quedaran 50.000€. Sumats a la RB, et queden 57.968€. És com si haguessis pagat el 42% d’IRPF. Sé que és tediós. Confio haver estat clar.

El cost anual per l’erari públic és de 52.988.8 milions d’euros. Per començar, ells proposen un IRPF del 49.57%. A més, tots els rendiments quedaran gravats amb aquest IRPF (avui els rendiments del capital tenen altres impostos més baixos). Ells diuen que, si no volem tocar cap partida actual (com sanitat o educació), encara falten 7.000 milions d’euros extres. La pregunta del milió; ¿d’on surten aquests diners?

Segons ells, aproximadament la meitat, d’estalvi. Amb la RB, totes les prestacions que estiguin per sota d’aquesta quantitat, ja no serà necessari pagar-les. L’altra meitat creuen que poden aconseguir-se augmentant alguns impostos que no afecten les persones (reducció de l’economia submergida, societats, transaccions financeres, sicavs…). Per prendre una xifra, utilitzen un informe de GESTHA, un sindicat de tècnics d’hisenda. La xifra per Catalunya seria molt més alta que la necessària per pagar-ho tot. Per tant, en teoria, problema resolt.

Davant d’aquests raonaments, sempre em sorgeixen els mateixos dubtes:
1r/ Dels diners extres a recaptar, més del 50% és reducció del frau. Això a la gent li sona molt bé perquè sempre es diu que el frau el fan les grans empreses. A l’últim estudi que hi ha penjat al portal de la mateixa GESTHA, apareix el plànol de distribució de l’economia submergida.

Distribució del frau fiscal

Si és cert que el frau ve de les grans empreses, ¿com s’explica que Madrid sigui la comunitat amb menys frau quan el 60% de les grans corporacions estan allà= De fet, l’únic que justifica la millor dada de Madrid és, precisament, això. Per tant, la reducció del frau implica que els ciutadans defrauden deixin de fer-ho. O, el que és el mateix, que la població pagarà més impostos.

Marginalitat Renda bàsica

2n/ A l’informe apareix aquest gràfic. Compara el que paga ara la gent d’IRPF i el que pagaria amb una RB. A l’eix vertical apareix la part del salari que paga en forma d’IRPF (un % negatiu vol dir que la persona té més diners DESPRÉS de cobrar la RB que abans de cobrar-la). A l’eix horitzontal, a l’esquerra està la part més pobra de la població. A la dreta, els més rics. Sorprèn que aproximadament el 50% cobraran en comptes de pagar. I això només s’explica d’una manera. Els més rics ha de pagar moltíssim més. En realitat, els més rics, com he marcat a la imatge, hauran de pagar un % dues vegades superior.

A la teoria això sona molt bé. De fet, és cert que el nostre sistema no és just i que els que més tenen paguen poc. A la pràctica, havíem quedat que volíem un país on les empreses apostessin per valor afegit perquè això implica salaris alts. ¿Que creieu que passarà amb aquells realment bons que hagin de pagar uns impostos dues vegades més alts aquí que en altres països? ¿Es quedaran? ¿I les empreses quan vegin que els costa atraure talent?

Els impostos poden apujar-se, sí. Però no podem perdre de vista que són un factor de competitivitat. Si els puges, has d’estar molt segur que el que ofereixes és tan bo que les empreses no fugiran. És a dir, els treballadors del teu país, les teves infraestructures, tot el teu know how, ha de ser tan alt que compensi les mesures que prens i les perjudiquen. I jo em pregunto, ¿què podem oferir per què no marxin? Si països que estan en millors condicions que nosaltres, no poden evitar que les grans empreses els marxin, ¿com ho farem nosaltres? Em temo que no tenim resposta a això.

L’informe considera que la RB donaria una enorme força als treballadors de cara a una negociació amb l’empresa. Perdre la feina no és tan greu, si hi ha RB. És cert. Canvien els incentius (és preferible quedar-se fora que acceptar segons quines condicions). El que és sorprenent és que no es preguntin si això no generarà paràsits del sistema. Ni tampoc els desincentius de les empreses a instal·lar-se aquí si han de pagar molt més per oferir salaris atractius. Tenim exemples molt coneguts de fuga per aquest motiu.

També assenyala que augmentaria el consum perquè l’estalvi estaria més penalitzat que ara. Però ni una paraula de què passa amb la inflació que, al final, és un sobrecost pels treballadors.

Fer un estudi considerant com estàtiques un munt de variables que afecten el sistema és enganyós. Tant de bo tinguéssim un país que es pogués permetre cobrar molt més a les grans empreses perquè això voldria dir que som molt bons. Ho som?